Hem fugit del mur, escoltant nostre instint; però la por trenca el camí a sota els nostres peus, aturant-nos.
En lloc no tenim on recollir les cendres d'un foc creuat, del que no som artífexs ni part; però del que sortim cremats.
La por ficada al moll de l'os desfà raons i esperances.
Morim arrossegant la fosca nit carregant-la a la nostra esquena.
Tot és ara. No podem reconèixer el llit on dormiem ahir, ni el plat i el got dels àpats que pot ser mai tindrem davant.
Ha mort l'esperança.
L'Humanitat inabastable.
Trenquem branques generacionals.
Demà no serà.
Tu m'has negat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario